LPC3

L’exemple de Xavier Benguerel és ben eloqüent. Per a aquell qui ha aconseguit una certa familiaritat amb la seva obra i l’evolució que persegueix d’uns quants anys ençà, no pot dubtar que la totalitat de l’esforç del compositor se situa en un pla d’autenticitat completa

René Leibowitz sobre La música de X. Benguerel. Serra d’Or

Sota el títol genèric d´Impuls, el segell discogràfic català Columna Música (Ref.1CM0120) acaba d’editar una important part de la música a solo i petit format de cambra d’un dels grans degans musicals del nostre país com és el compositor del Rèquiem a la memòria de Salvador Espriu (1989), lògicament estem parlant de Xavier Benguerel. El passat 12 de Febrer és presentà a l’Auditori Josep Carreras de Vila-Seca, espai on també és va fer l’enregistrament d’aquest disc compacte. L’acte consistí en una breu exposició sobre la persona del compositor i del contingut del disc on Cecilio Tieles, Xavier Benguerel, Albert Sardà i Josep Maria Pujals (President del Patronat Municipal de Música de Vila-Seca) foren els encarregats d’obrir l’acte i seguidament s’escoltà en viu la peça de clarinet sol Introspecció i l’Estructura III per a violoncel interpretada per Iñaki Etxepare.

El títol del disc, Impuls està extret de la peça per a violí i piano (1984) bategada amb aquest substantiu. Interpretada per la violinista polaca Iwona Burzinska i el pianista cubà Cecilio Tieles. La peça va ser estrenada a Barcelona pel Duo Tieles l’any 1984. El nom d’Estructures donada a diverses de les obres gravades en aquest disc com l’Estructura I per a violí i que fou estrenada l’any 1959 per Joan Lluís Jordà, Estructura II, per a flauta (1959) estrenada a Barcelona per Salvador Gratacòs l’any 1960 i aquí gravada per Oriol Rigau; Estructura III per a violoncel(1964) estrenada a Barcelona per Courvoisier o Estructura IV, per a piano (1966) estrenada a París per Carles Santos no deuen ser potser un eco de les Estructures per a dos pianos, de Pierre Boulez, obra representativa i paradigmàtica, del serialisme integral aleshores imperant? És també l’època del seguit de Sequenze per a diferents instruments a solo de Berio,el qual explora així mateix una nova tímbrica i noves possibilitats tècniques. El Preludio indefinido per a guitarra i que data del 1993 escrita a petició de Gabriel Estarellas i gravada en aquest treball per Jaume Torrent, ens trobem amb una peça especulativa però d’un lirisme i expressivitat en funció de la música.

La peça Introspecció per a clarinet sol, la més recent del compositor escrita durant el 2003 i dedicada i gravada per Joan Pere Gil és d’una madures compositiva fora de tota especulació instrumental.
Tan sols el Duo per a clarinet i piano (1963) gravat aquí per Joan Pere Gil i Jordi López i l’Estructura IV per a piano gravada per la Núria Ruera, contaven amb un precedent discogràfic. La primera va ser gravada i estrenada a Saragossa per Juli Panyella al clarinet i per Carles Santos al piano (Ensayo) i la segona també pel mateix pianista (Edigsa).

Un disc totalment homogeni tant a nivell compositiu com per part dels intèrprets i una excel·lent presa de so per part de l’Albert Moraleda.

Caldria lloar la tasca feta pels vuit solistes i a l’Associació Cultural Catalana-Iberoamericana creada l’any 1995 per difondre la música catalana i la música de l’altra banda de l’oceà que dirigeix Cecilio Tieles.
Treballs com aquests totalment deficitaris però importantíssims per a la difusió musical del nostre país haurien de tenir més ressò i recolzament. Per si no estàveu assabentats això també és cultura catalana senyors responsables de les arques públiques. La sopa ja està freda.