LPC3

Sergei Rachmaninov
- Simfonia núm. 2 en Mi menor Opus 27 (versió complerta)
- Simfonia Varsòvia
Director: José Cura


La segona Simfonia de Racmaninov pot ser és una de les obres més ben treballades pel compositor respecte a l’efecte harmònic i descriptiu, ja que va estar escrita en un moment molt difícil de la seva vida i sota entorn molt complicat.

Racmaninov plasma en aquesta obra el que ell realment sentia en aquells moments; el dolor per la guerra, la passió per la vida i la seva sensibilitat i humanitat donant un resultat plasmat en una partitura completament conscient i amb una feina pura i emocional; José Cura transmet tots aquets sentiments a la perfecció en la seva interpretació.

La versió de Cura i la Simfonia Varsòvia és d’un treball profund sobre la partitura; des de la primera nota de la simfonia fins a l'ultima passant per tots els instruments estan completament treballats i controlats.

Hem de destacar en la interpretació de José Cura la seva manera de frasejar la musica; en tot moment tot té un sentit per on vol portar la musica encaminada, provocant que la seva interpretació camini i respiri musicalment i que els excel·lents musics de l'orquestra transmetin a la perfecció en el resultat sonor.

Cura posseeix al dirigir una batuta molt precisa i amb un gran control de l'orquestra, una gran força i excel·lent musicalitat, passió, emoció, carisma i una gran sensibilitat que sap transmetre als musics. Amb tot això aconsegueix tenir als musics de l'orquestra en les seves mans provocant una interpretació fantàstica de la simfonia plena de matisos, contrastos i colors diferents.

La primera part del primer moviment "Largo" que comença des de les profunditats fins a la plenitud sonora amb un gran crescendo, Cura el condueix progressivament des del piano fins a una gran plenitud sonora que coincideix amb el punt culminant de la perfecció amb un frasseig exquisit i intens passant per tots els instruments d’una manera molt clara i, això, fa que puguem sentir perfectament el que fa cada secció dels instruments en el seu fraseig, destacant que el fil conductor el desenvolupa principalment la secció de corda amb una gran qualitat i bellesa del so.

La segona part del primer moviment "Allegro Moderato" l'introdueix molt ben conduit en la transició del canvi de tempo i donant-li un esperit diferent del principi del moviment. En tot moment segueix la tònica dominant de la gravació amb aquesta manera que ha de dir les coses frasegen i amb una gran forca i precisió en el moment precís.

El segon moviment "Allegro Molto" té dos temes molt diferents; una part molt vigorosa i brillant i una molt lineal i lírica que el director contrasta perfectament amb el so i les dinàmiques.

El tercer moviment "Adagio" potser sigui la part mes bella i delicada que José Cura condueix amb gran sentit i sensibilitat fins al final del moviment.

L’últim moviment "Allegro Vivace" és enèrgic amb tocs molt lírics que el director resol molt bé en tot moment ja que s’entén perfectament el que fan tots els instruments amb la conducció de la musica i amb una articulació molt clara fins la plenitud del final de l’últim moviment.

L'orquestra Simfonia Varsòvia és d’una gran qualitat i posseeix uns musics que es deixen portar perfectament pel director que tenen davant provocant que el resultat sigui excel•lent.

La qualitat de la gravació és excel·lent i molt ben equilibrada.

En definitiva; la batuta de José Cura és la d’un gran director que hauríem de seguir de ben a prop, ja que amb la interpretació d’aquesta simfonia ja és una gravació de referència.