La força de no tenir pretensions

Xavier Villanueva 20-04-2011

Vol i dol, d'El Petit de Cal Eril

Bankrobber, 2010

-Després de donar-se a conèixer en un ambient més aviat subterrani amb la maqueta autoproduïda al 2007 Per què es grillen les patates? i de sorprendre a una audiència cada cop més gran amb el seu primer disc I les sargantanes al sol (Bankrobber, 2009) el guissonenc Joan Pons torna a la càrrega amb una nova proposta, Vol i dol (Bankrobber, 2010), on enfosqueix la temàtica de les cançons tot i mantenir la ironia divertida i un pic passada de voltes que caracteritza la seva manera de fer.

La mort és l'eix central que dóna unitat i coherència a les diverses peces que conformen el disc, però no per això ens trobem davant d'un treball trist i angoixós, ans el contrari. El Petit de Cal Eril sap desdramatitzar, tot jugant com ho fan els nens petits, sense deixar espais per on es coli la presumible seriositat que sol acompanyar aquest tipus de reflexions. Fuig de les pretensions de grandesa que massa sovint s'aparellen a la creació artística. Com comentava en una entrevista a l'Oriol Rodríguez: "Trobo que la feina de músic és tan especial com la de pagès o veterinari. Aquest punt elitista de l'artista no és una cosa que m'agradi, més aviat tot el contrari".

A les portes del cementiri de Guissona es pot llegir "sou el que nosaltres érem, sereu el que nosaltres som", motiu de la tornada de Cendres, la cançó amb la que s'obre el disc, que ens introdueix ja en aquesta passejada al voltant de la idea de la mort rebaixada per l'humor que és el Vol i dol. Cau la neu és sense dubte una de les grans composicions del Joan Pons, la història de la descomposició d'un cos al bosc on els protagonistes són els diferents animalets que aprofiten la matèria orgànica per a alimentar-se i tirar endavant el cercle de la vida. L'original manera de fer les lletres del curiós guissonenc, que renega de l'escriptura per a confiar tan sols en la seva memòria a l'hora de la creació dels temes, contribueix a l'establiment d'estructures poètiques en espiral, que conjuguen perfectament amb la concepció circular de la vida i de la mort que trobem en aquest treball. A Decapitació I i Decapitació II es musiquen dos poemes de Pere Quart, Home alt i La sang invisible, dos dels temes més macabres però, alhora, més interessants del conjunt. Són cançons que no pretenen res més que ser cantades, que no amaguen grans ideals ni pomposos discursos, i si ho fan gairebé no es nota, com a Partícules de déu, on es fa palesa l'estructura en espiral de les lletres que ens repeteixen allò que ja sabem embellint-ho, que som de tantes formes, de totes formes, de totes formes partícules de déu.

Es podria etiquetar vagament la música com a folk lleugerament lisèrgic. Tot i començar a tocar en bandes de punk-rock i ska al seu poble natal, va arribar un punt en què les seves personals composicions no encaixaven en els patrons massa rígids de les tiranies estètiques dels estils predeterminats, moment en el que va decidir tirar endavant la seva pròpia mirada, arribant a trobar un llenguatge autèntic per a desfermar la seva creativitat. Encara que no renegui del seu passat i segueixi veient connexions entre la seva obra actual i les influències, per exemple, de l'admirat Fat Mike (NoFX), és més que evident que va encertar en confiar en sí mateix i encetar la línia compositiva que l'ha portat avui en dia a ser un dels més prometedors compositors de música popular a casa nostra, com es demostra al present Vol i dol.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!