LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
La novena simfonia de Mahler
Joan Pere Gil Bonfill 29-01-2007
per Riccardo Chailly
Gustav Mahler – Simfonia nr. 9
Royal Concertgebouw Orchestra
Riccardo Chailly
DECCA 4756311 i 12
El supersticiós desig de no seguir els passos de Beethoven i Bruckner, morts tots dos just desprès de concloure les seves novenes simfonies, Mahler no gosà posar-li a “Das Lied von der Erden” el seu autèntic títol de novena simfonia. Totes dues obres no sofriren les habituals correccions del compositor ja que el destí no el va deixar sofrir més. Interpretada l’any 1912 un any desprès de la mort del compositor, la primera versió fou a càrrec del seu amic Bruno Walter i tal com deia Schoenberg: és la pròpia expressió! Segurament hi juguen en contra alguns factors que la fan de natura revessa. Sens dubte l’extensió notable de gairebé hora i mitja li atorga un lloc únic en la singularitat de l’esquema estructural.
Chailly posa una vegada més de manifest en aquesta colossal integral de les simfonies del compositor de Kalischt el domini vers aquesta música. Com? Doncs senzillament fent el que posa a la partitura. Només cal apreciar el pianíssimo acompanyat d’un subtil accent en la nota La dels violoncels tot just en el principi d’aquesta magna simfonia, Chailly és un autèntic traductor del simbolisme mahlerià.
La secció de vent-metall del Concertgebouw es mostra tremendament compacta i contundent així com la corda obté una elevada qualificació sonora i homogènia.
Realment hi ha moments àlgids de l’obra on s’entra al paradís per la porta de l’infern concretament en els dos moviments lents, puntals de l’obra, Andante comodo i Adagio, primer i últim temps respectivament romànticament exaltats.
Hi ha moltes versions d’aquesta simfonia però una de les que es pot situar a la vora d’aquesta és la revisió que fa Bernstein i que curiosament coincideix amb la mateixa orquestra, un live recording de l’any 1986 gravat per Deutsche Grammophon 419208-2.
Tot un univers es descompon, la mort no és temuda sinó viscuda i ens situa en...
“al país de la set i de la por”
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
