Lamentazione per la Settimana Santa

Mariela Maglia 10-04-2007

Nou enregistrament de Maria Cristina Kiehr

Mª Cristina Kiehr- soprano
Sylvie Moquet- viola da gamba
Mara Galassi- arpa
Matthias Spaeter- archilaud i chitarrone
Sergio Alvares- lirone
Jean-Marc Aymes- claviorga realitzat per Quentin Blumenroeder i Emile
Jobin (1998)
Harmonia Mundi HMC 901952


Harmonia Mundi ens proposa una curiosa selecció d'obres destinades a la celebració dels Oficis de dijous, divendres i dissabte Sant. Una proposta força diferent a les ja conegudes "Lliçons de Tenebres" de Charpentier o Couperin. Es tracte en aquesta ocasió de compositors que tenen en comú haver estat actius a Roma. Autors de la vàlua de Carissimi, Frescobaldi, Marcorelli, Palestrina, Rossi, Kapsberger; en aquest cas interpretats magistralment per la soprano argentina Mª Cristina Kiehr al costat del conjunt instrumental "Concerto Soave" i dirigits pel clavecinista i organista Jean-Marc Aymes, que ens
fan aprofundir en l' esperit i el recolliment d'aquests dies de la Passió i Mort de Jesús.


Però tot sigui dit, els Oficis de Setmana Santa de començament del segle XVII a Itàlia s'apropaven una mica a l’espectacle i ja no es feien a l'hora del matins, una hora força incòmoda, sinó que s’ havien traslladat a la tarda del dia abans, i es per això que moltes vegades molts compositors els anomenen "Lliçons per al dimecres, dijous i divendres Sant”.


Las lliçons del primer nocturn estan basades en las "Lamentacions del Profeta Jeremies" extretes de l’Antic Testament, amb la particularitat de que cada versicle comença per ordre amb cadascuna de les 22 lletres de l'alfabet hebreu, formant així un acròstic. Aquestes lletres normalment s'entonen en forma melismàtica a la que, en alguns casos, succeeix un cant pla i en d’altres s’esdevé un desenvolupament de la resta de la frase de caire més “arioso”, - depenent de l’ autor -, sempre reforçat amb un “baix continu”, com era quasi bé la norma de l'època a Itàlia.


En aquest cas el “baix continu” està conformat no només pel claviorga sinó també pels instruments de corda habituals, especialment a Roma i la seva escola. Mª Cristina Kiehr fa gala, un cop més, dels seus dons vocals i musicals amb un color, un volum i l’estil idoni per aquest tipus de cant, matisant amb molta expressivitat cada paraula i donant-li èmfasi al vers, sempre custodiada per un conjunt instrumental superb que ens deixa sumits en l’atmosfera del seu cant.
Com ja dèiem, autors com Carissimi, Palestrina, Rossi o Marcorelli tenen lloc en aquest treball que conté també obres d'autors anònims, veritables joies que no desmereixen les anteriors sinó que, ben al contrari, complementen un llistat d’obres més que notable.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!