LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Les emocions de Mozart segons Vladar
Miquel Gené Gonzàlez 06-07-2007
Wolfgang Amadeus Mozart
Concerts per a piano nº 21 en Do M (K 467) i nº 24 en do m (K491)
Fantasia per a piano en re m (K397)
Rondó en Re M (K382)
Camerata Salzburg
Stefan Vladar, piano i direcció
Harmonia Mundi
HMC 901942
Generar originalitat i aportar noves idees és, segons els cànons estètics d’avui dia, un imperatiu per a qualsevol artista que es preui. Generar originalitat i aportar noves idees a un repertori com el que proposa el pianista i director austríac Stefan Vladar, el qual gira entorn a dos dels concerts més coneguts de W. A. Mozart, pot resultar una tasca d’alt risc.
Vladar articula el repertori triat, tal i com s’explica a la contraportada de la cuidada edició d’Harmonia Mundi, mitjançant un joc d’oposicions. Les “ombres i llums”, com ens explica, representades per les tonalitats contrastants de Do M i do m en els concerts i de re m i Re M en la Fantasia i el Rondó. A través d’aquesta idea de partida, Vladar i el seu conjunt exploren la paleta expressiva de Mozart, sempre atravessada per punts de llum en la foscor, plena d’ombres en la claror. Un recurs interessant en aquest sentit és l’enllaç que Vladar fa entre la Fantasia i el Rondó, eliminant la coda del primer i resolent la cadència perfecte d’aquest en l’inici segon, enllaçant d’aquesta manera els dos mons afectius.
Musicalment parlant, el més destacable de l’enregistrament és el treball fet per Vladar en la direcció del conjunt instrumental. Si bé en els concerts el piano té un paper fonamentalment solista, el treball tímbric del conjunt aconsegueix una absoluta integració tant entre el piano i l’orquestra (segurament el paper de Vladar com a director i solista té molt a veure en aquest fet), com entre les diferents seccions del conjunt. En aquest sentit, cal destacar el cuidat treball dels diferents plans sonors, els quals es van mostrant i amagant, com si l’objectiu d’una càmera ens anés assenyalant els diferents punts d’una escena, deixant la resta del paisatge en un segon terme, però sempre present.
Tant a Vladar com a l’orquestra se’ls nota més còmodes en els moviments ràpids que en els lents (com a exemple, els segons moviments dels concerts), moments en els que el conjunt sembla entrar en un estat de transició que ens fa perdre l’interés en el que està passant per posar-nos en expectativa del que vindrà. Per contra, en els moviments ràpids mostren una gran energia i intensitat, units a un toc clar i ben definit, tot dins del context de la cuidadíssima diferenciació i integració de seccions que abans esmentàvem.
En definitiva, doncs, ens trobem davant d’una bona nova versió de la música per a piano i orquestra de W.A. Mozart. La seva originalitat radica en la proposta músico-intel•lectual a l’entorn dels colors emocionals en la música de Mozart. La seva aportació musical, el cuidat treball de l’orquestra com a un sol instrument.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
