LPC3

Elvis Perkins ha aparegut en el panorama musical sense fer molt soroll, però amb fermesa, signant una de les sorpreses d'aquest 2007 amb el seu debut “Ash Wednesday”, disc escrit sense presses, com sovint es “cuinen” els bons discos. Tot i que, lògicament, es trobi cansat de parlar d'això, resulta impossible deixar passar per alt la seva tortuosa biografia, més quan és germen sens dubte de la seva malenconiosa música. Com el seu cognom fa endevinar, és fill del protagonista de “Psicosis”, que va morir sent Elvis adolescent víctima de la SIDA el 1992, i de la fotògrafa Berry Berenson, que tràgicament volava en un dels avions que van impactar contra les torres bessones el 2001. El disc està cronològicament ordenat i aquesta última circumstància es fa palesa cada vegada que l’escoltem, ja que la segona meitat està escrita després de la mort de la seva mare, i això queda de manifest.

Elvis es descobreix en el seu debut com un cantautor clàssic a l’estil Van Morrison o Dylan, agafant el llegat dels malmesos Elliot Smith o Tim Buckley. Emmarcat dins del folk-rock, el nord-americà destaca per la seva càlida veu i el gran acompanyament musical al costat de la seva inseparable guitarra i harmònica. El que en principi pugui semblar una manera nua de cantar, està protegida per pianos, cordes, acordions, trompetes o banjos per a omplir de matisos les seves composicions. La primera part del àlbum comença amb la “When you where sleeping” (YouTube), que destaca pels subtils vents i la força que malbarata la seva veu, que va ascendint guanyant en ritme. El single “All the night without love” (YouTube) s’acosta més al jazz i “May Day” es descobreix com una cançó més lluminosa i gairebé coral. La magnífica “Moon Woman II”, amb violins, i la simplicitat de “It´s only mon”, amb només la seva estripada veu, ens commou gairebé tanca aquesta primera part que acaba amb “Emile´s Vietman in the sky”.

Aquest espectacular començament dóna un gir. És la seva segona meitat més fosca amb ”It´s a sad World after all” i l'estripada cançó que dóna títol al llarg,”Ash Wednesday”. Segueix la malenconiosa “The night and the liquor” i destaquen els arranjaments de “Sleep sandwich”. Per a acabar, “Good Friday” tanca el disc deixant-te amb ganes de més. A “Ash Wednesday”, títol amb nom del simbòlic dimecres de cendra del calendari cristià, es poden escoltar dues parts. Però malgrat la previsible pena en què es fonamenta, Elvis Perkins no cau per res en sentimentalismes. Treu a la llum els seus sentiments, les seves emocions en estat pur, però sense resultar un disc depressiu. No és aquesta la seva intenció, però potser sí fer-nos reflexionar sobre els estats profunds de l'ànima i la complexitat vital.

Esperem que les seves futures circumstàncies vitals vagin per altres camins, però que no perdi la capacitat d'expressar-les amb la seva música, d'aquesta manera tan abrupte i directe que fa estremir. I també que tardi menys a donar forma al seu pròxim treball, i que segueixi demostrant aquesta qualitat que ha fet que sens dubte “Ash Wednesday” sigui un disc rodó, digne de trobar-se entre el millor del 2007. Si unim a això els seus meravellosos directes, on mostra un conjunció perfecta amb les seva banda, auguren un futur prometedor.

Selecció Natural: “Moon Woman II”

VERSIÓ EN PDF