Mahler i Debussy per Claudio Abbado

Joan Pere Gil Bonfill 29-01-2007

Claude Debussy - La Mer
Gustav Mahler Symphony nr. 2 ”Resurrection”
Lucerne Festival Orchestra
Claudio Abbado
Deutsche Grammophon 00289 477 5082.
Eteri Gvazava, soprano. Anna Larsson, contralto. Orfeón Donostiarra



“Germà, com seria el món, privat de tot el nostre amor!” es diuen els bessons Marco i Marcel·lí en el Preludi de la inexplicable obra de Debussy “El Martiri de Sant Sebastià” que data de l’any 1910. Uns anys abans, exactament entre els anys 1903 i el 1905, Debussy composà els tres moments simfònics sota el títol de La Mer. Les textures, matisos, colors i nous efectes tímbrics agafen una importància desconeguda fins a les hores.
Abbado aconsegueix, si és que un director pot aconseguir-ho, formar una orquestra molt compacta amb uns èmfasis climàtics importants. Pot ser el detall més lloable seria el mosaic tan homogeni entre les tres peces que formen La Mer i tan l’obra com la seva interpretació porten a un límit lògic el transcurs del missatge musical colorant (Farben) l’agrupació instrumental i una clara articulació. La Mer és sens dubte una de les obres del compositor més complexes i a la vegada visionària, carregada amb una harmonia de forces contrastants i una poètica de l’instant marca particular de la seva música.
Crec que de vegades és més interessant parlar de les obres gravades en els discos que de l’aportació de la gravació en si mateixa dins del atapeït mercat discogràfic. Aquest treball discogràfic és un clar reclam de mercat amb un Claudio Abbado físicament malalt (les malalties aporten bastant econòmicament) i una orquestra artificialment orquestrada amb una colla de super-solistes. Un últim apunt pel que fa referència a les revisions i edicions crítiques de les obres d’aquests compositors, el govern francès conjuntament amb l’editorial Durand ja porta uns quants anys publicant de manera anual una obra del compositor francès. Fins aquí tot fantàstic però quan veiem que en aquestes edicions tan revisades, meravelloses i sobretot cares segueixen els mateixos errors aquest gran detall dona bastant que pensar.
Pierre Lalo va dir sobre l’estrena de La Mer: ”Tinc la impressió no pas d’estar de cap de les maneres davant la natura sinó, davant una reproducció de la mateixa; reproducció meravellosament refinada, enginyosa, elaborada però reproducció igualment. No escolto no veig per enlloc el mar” (Fragment extret del llibre “la révolution subtile”ed. Fayard escrit per el pianista i compositor André Boucourechlieu).

Prova, doncs, instrument de les fugues, malvada Sirinx, d’obrir-te als llacs on m’estàs esperant!
Fragment de L´Après-midi d’un faune de Mallarmé

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!