LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Joan Pere Gil Bonfill 24-01-2007
Manuel Blancafort. Piano Music, vol.II

Més del mateix?. No. O pot ser si? Quan la música és interpretada de forma tant exquisida... Observem que el conjunt dels quatre treballs pianístics tots ells marcats per un mateix període de composició que va de l’any 1918 al 1921. Com diu en el llibret interior del disc, en aquest segon volum, es tanca una primera etapa del compositor dominada per l’obra curta, aïllada o formant una suite. Quant prop estaven els nostres compositors dels Ravels, Debussys, una manera d’escriure que marcà aquell daurat període. És a dir un Blancafort jove i de gran translucidesa. La primera de les 6 peces breus i primera del disc, "Consolació", d’una immensa brevetat on Blancafort semblà haver-la concebut per obrir aquest segon volum. Pocs compositors aconsegueixen fer de la seva obra un testimoni de la seva vida. El compositor de La Garriga és un d’ells.
Curiosa "A" tota pressa de “Jocs i danses al camp” on el compositor trenca per uns moments la seva homogènia escriptura i ens sorprèn amb un nou dibuix rítmic segut d’una tímida i inconscient bachiana?
El pianista Miquel Villalba, finalista del concurs pianístic més important a nivell mundial exclusivament dedicat a l’obra contemporània per a piano que és celebra a la ciutat d’Orleans, ens mostra la senzilla complicació d’aquesta música i es capaç de fer realitat i esculpir en l’ambient els títols que Blancafort suggeria, consolació, un lament, una brisa o fins i tot un repòs.
D’obra extrema, classifica l’intèrpret els Cants íntims I. Tot una mostra de colors i plena de foscos racons harmònics. Un diari sense paraules que afortunadament el deixà escrit amb molta música. Una tristesa incomprensible que la materialitzar en històries sonores.
Enhorabona al compositor, productor i enginyer de so Miquel Roger (autor de “Versus fa#” per a clarinet sol) per mantenir la gran qualitat sonora del seu Steinway que té a l’Auditori de Jafre.
Fins el proper disc (Naxos. Vol. 3) Blancafort.
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...