LPC3

Pensant en Sviatoslav Richter, Glenn Gould solia diferenciar els intèrprets en dues tipologies del tot oposades: els que, com ara Paganini o Liszt, centraven la tècnica compositiva i interpretativa en les possibilitats físiques del propi instrument, en la seva capacitat sonora i l'espectacle pirotècnic resultant, i aquells que -com el mateix Richter, especialment a través de Schubert- tocaven el piano justament per fer-nos oblidar l'existència d'un instrument anomenat piano com a emissor de so. L'analogia es manté sovint pels compositors, i escau especialment al portuguès Jorge Peixinho. La seva qualitat en la instrumentació, i la riquesa sonora conseqüent, s'hi ordeix precisament per fer-nos oblidar els límits entre les diferents veus.

Valgui com a exemple d'aquest procediment la magnífica peça per a mezzo, flauta, celo i arpa Coração Habitado (1966), que utilitza diverses tècniques d'escriptura vocal avantguardista, com el sprechgesang o la percussió amb la llengua del cantant, però que parteix primordialment de la identificació tímbrica entre els instruments; escolti's amb delit l'inici de la peça, on la melodia de la flauta va derivant, quasi sense transició, al crit agut de la cantant. Un moment de música sensacional, posteriorment ampliat pels recursos percutors i els crits dels altres instrumentistes! Peixinho no és un músic que es preocupa per l'estructura; les seves peces -com mostra el final obert en glissando de Remake- són continus que exploren la mateixa sonoritat, amb un inici igual de contingent que el final del so.

Cal agrair als ideòlegs de La mà de guido que, a banda de descobrir-nos tresors impecables de la nostra tradició, ens portin el bo i millor de les altres. Peixinho (1940-1995) és un dels músics més importants del XX portuguès, deixeble de tòtems importants com ara Nono, Boulez i Stockhausen a Basilea. És al compositor venecià, com demostra la peça vocal esmentada, a qui Peixinho deu el major mestratge. Encara que coquetegi amb influències de Ravel -escolteu la peça homenatge Deux Pièces Meublées, on el compositor juga a fer-se l'ocellaire- a Peixinho li interessa la imitació, ajuntar les opcions aparentment asimètriques. Vegeu també el treball imitatiu entre violí i viola de la peça Welkom, on els dos instruments es persegueixen ordint una caça més que interessant, o escolteu com -a Remake- el piano i l'arpa s'uneixen indistintament en els seus respectius potencials sonors, convertint-se en un sol emissor, per desaparèixer, més enllà de l'instrument.

És un goig sentir aquesta vella/nova aproximació a l'art musical a través d'un grup tan ben trenat com els Grupo de Música Contemporânea de Lisboa, amb dos solistes de luxe a l'arpa, Andreia Marques i Anna Castanhito.