LPC3

L'edició de Cançons i danses, amb cançons per a piano i veu, peces per a piano sol i una peça per veu a cappella a càrrec de Marisa Martins (mezzosoprano) i Mac McClure, conté com a mínim un element d'interès: el primer enregistrament discogràfic de nou obres (sis cançons i tres peces per a piano sol). Totes elles peces directes, eficaces i emotives, perfectament dignes d'haver estat enregistrades anteriorment. El motiu pel qual no van ser publicades m'és desconegut -tampoc no ho aclareix el llibret dels disc- però el fet és que la vídua de Mompou va decidir no publicar res després de la seva mort i posteriorment ho va deixar a la discreció dels seus hereus de la Fundació Mompou. Sigui com sigui les partitures d'aquestes peces seran publicades per l'Editorial Boileau i de fet algunes ja ho han estat: Tango i Sis variacions harmòniques sobre una cançó popular, han estat publicades al segon volum de pecs per a piano sol i El pont de Montjuïc (fortament dramàtica, una de les peces més notables del disc), apareix al tercer volum de peces per a piano sol.

Aquest mostrari de novetats de "la música menys composta del món" -en paraules del propi compositor- inclou, a més, Cançó de l'àvia (1915), la primera cançó pròpia que Mompou va sentir executada, El testament d'Amèlia, arranjament de 1948 de l'antiga cançó popular, joia del folklore català, Ets l'infinit i Et sento que véns, ja conegudes en la forma de peces per a piano sol, Quand l'amant sortit, sobre text de Maeterlinck i única peça completada d'un cicle de quatre cançons, i Psalm, sobre el text bíblic "De profundis clamave ad te, Domine".

El volum, que conté també peces que no són "noves" inclou, a més de les peces per a piano sol, cançons en català, francès, castellà (Pastoral, Llueve sobre el río i Viaje definitivo -única peça a cappella del disc-, sobre textos de Juan Ramón Jiménez) i llatí. Totes elles són una mostra de la rica inspiració minimalista de Mompou i de les seves atmosferes impressionistes, molt d'"època" en el bon sentit de la paraula en la mesura que mostren el compositor català perfectament enquadrat en l'esperit del seu temps, tot superant -com pocs altres- el lamentable aïllament de la nostra música. És l'obra d'un català universal. Per assolir aquesta categoria, en aquella època, calia viatjar a París i, si això era possible, passar per casa de la princesa Polignac, on Mompou va conèixer Paul Valéry -autor dels textos de Cinq mélodies de Paul Valéry, inclosos al disc-, Igor Stravinski, Maurice Ravel i Erik Satie entre d'altres.

Les interpretacions de Marisa Martins i MacMcClure són sempre acurades i expressives. A Martins se li podria exigir una major claredat en la dicció, limitació molt característica de les veus femenines però perfectament superable com han demostrat il·lustres precedents, però cal agrair-li una línia de cant elegant, matisada i tècnicament ben fonamentada, amb moments de forta expressivitat com el remarcable crescendo dramàtic al final d'El testament d'Amèlia.

Cançons i danses és una aportació notable al patrimoni musical català com ho és la publicació per l'Editorial Boileau de les peces inèdites de Mompou. Un pas més en el coneixement i la valorització de l'obra notable de Frederic Mompou.