LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Mompou té un intèrpret
Bernat Dedéu 04-11-2010
Frederic Mompou. Piano Music 5 (Don Perlimplín, Ballet, Comptines).
Jordi Masó, piano. Naxos, 2010
Conversant amb col·legues pianistes sobre la música de Frederic Mompou per a l'instrument, tard o d'hora apareix el mot honestedat. És cert, les partitures del barceloní respiren transparència, i mai no volen inflar-se per esdevenir res més d'allò que són. Jordi Masó estima aquesta humilitat i porta molt de temps viatjant pels pentagrames d'unes partitures que devora amb cura i respecte. Aquest nou volum de la integral de l'obra pianística de Mompou per a Naxos, el cinquè, a banda de mantenir l'excel·lència dels anteriors, és especialment valuós, per incloure partitures d'entre els anys 1944 i 1955, escrites després de l'exili artístic parisenc de vint anys i no publicades en vida del compositor.
La versió pianística del ballet Don Perlimplín és el primer vehicle de lluïment d'un instrumentista que es troba en autèntic estat de gràcia. Com diu ell mateix a la nota del programa de mà, el misticisme d'aquesta música -que s'acosta a Poulenc i als leitmotive del Tristan- no arriba a la subtilitat de Música Callada. Però, ja des del ritardando que amoroseix el Prélude - Energico, hi sentim l'inequívoc cromosoma Mompou. M'ha entusiasmat com Masó segueix amb traça l'humor del compositor a través dels stacati del baix al Vivo - Marziale, com entén perfectament l'aire nocturnal -quasi d'havanera!- del Lento inicial, i com dispara entusiasme als albenizians Andantino ritmico i Panaderos populaires (aquest, original de Montsalvatge).
Masó segueix igualment inspirat a Ballet, col·lecció de dotze fantàstics epigrames que mostren un compositor en inequívoc i constant homenatge a Fauré, però que també al meu entendre -en especial al llarg Preludi- s'acosta sense complexos a paratges chopinians. Masó hi engrandeix el so, i al seu fraseig no li falta cap vitamina. Escolti's amb devoció, per exemple, l'intimisme brutal que sentim a Confidència, poc més d'un minut de música sensacional que el pianista esprem sense cap sentimentalisme.
El CD es complementa amb altres peces inèdites i molt poc conegudes del compositor, entre les que destaca la fantàstica El Pont, un original per a piano a la que Mompou afegí el celo com a homenatge a Casals. Evidentment, el seu romanticisme un pèl fàcil no la converteix en una peça senyera, però és difícil no caure rendit a la facilitat melòdica d'aquest artista. Com recorda Masó, Mompou va abandonar aquesta peça -el 1947, quan estava originalment escrita per a piano sol- perquè el seu caràcter "li semblava massa melòdic-romàntic." Allò que dèiem. Un artista honest, que sap el que fa i renuncia a la facilitat. Mentre tingui aquest traductor, Mompou i els seus seguidors poden estar tranquils.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
