Joan Pere Gil Bonfill 25-01-2007
La Música del Siglo XX, de Diego Fischerman, Paidós Postales

"Tristan". Fou l'última paraula que F. Liszt exhalar abans de morir?. Un fantasma omnipresent dins del món de la composició musical.
Per als "malalts de música contemporània" cada vegada que veiem un llibre d'aquestes característiques ens sorprèn. Ja que si mes no cal obtenir-lo i desprès fer la crítica que és el que a mi hem toca fer.
Dins de l'allau de llibres de literatura, no són tants els de temes musicals, menys els escrits o traduïts al castellà, molts menys al català i ridícul el nombre existent on facin referència a la música contemporània.
L'argentí Diego Fischerman (1955) professor d'Estètica i Història de la Música al Centre d'Estudis Avançats en Música Contemporània, fa una lectura bastant bàsica però a la vegada entenedora i senzilla de la encara incompresa música del segle XX.
També ens dóna a conèixer compositors argentins totalment desconeguts a Europa com Teodoro Cromberg, Gerardo Gandini, etc. Molt interessant el capítol on fa referència a les pautes que la política imposava a la música. Increïble però molt cert.
Ens descriu d'una manera molt entenedora les diferències entre la música d'Alban Berg i Anton Webern (les tres hores de la totalitat de la seva producció).
La cultura, per la seva pròpia naturalesa mòbil, impura, mai tindrà l'aspecte d'una superfície polida, així com l'ús que marca la humanitat de la música.
Una fugaç vista de la música del segle passat amb les mateixes qüestions per resoldre en aquest nou segle.
Voldria acabar recomanant un llibre imprescindible per als malalts. Es tracta de “La Música del Siglo XX” per Robert P. Morgan. Ed. Akal / Música.
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...