LPC3

En la roda de premsa de presentació del llibre, Luca Chiantore, director de Musikeon, ens felicitava a tots per la publicació del primer epistolari de Johannes Brahms en llengua castellana. Chiantore destacava les dues grans línies que el llibre explora: la relació que Brahms establia amb la música, especialment la seva música, i les relacions que mantingué amb les persones del seu voltant. La música com a manera de sentir, de pensar i, per descomptat, de viure. Les persones com un lloc on abocar la seva emotivitat. Una roda de premsa que unia aquesta novetat editorial amb la presentació del nou disc que el Trio Kandinsky publica amb el segell Columna Música, i que conté precisament dos trios de Brahms i un de Clara Schumann, una de les heroïnes de la història del compositor d'Hamburg.

Les cartes, editades pel musicòleg alemany Hans Gál i publicades per primera vegada el 1979, es presenten en una successió cronològica més o menys lineal i ens mostren una selecció de les relacions que Brahms establí entre 1853, moment en què el jove compositor és llançat a l'opinió pública per Robert Schumann amb el seu article Neue Bahnen (Nous camins), fins la seva mort a Viena la primavera de 1897. La selecció mostra aquells esdeveniments que més poden interessar als seguidors de la música de Brahms, resseguint les seves relacions professionals amb músics -Robert i Clara Schumann, Joseph Joachim, Richard Wagner-, editors -Fritz Simrock, Max Abraham - i promotors -Franz Wüllner-, així com d'altres de caire exclusivament personal, però sempre amb la música com a fil conductor. La correspondència de Brahms mostra un personatge totalment imbuït per la seva tasca creadora, alhora que proper i intens en les seves relacions personals, fet que difumina la frontera, que en Brahms es rebel·la pràcticament inexistent, entre allò personal i allò professional.

L'edició de Hans Gál ens ofereix guies puntuals en forma de notes contextuals que introdueixen de manera pertinent esdeveniments i arcs relacionals concrets. Aquesta informació, molt interessant quan apareix, es troba a faltar en moments determinats, en els que s'obliga al lector a intuir més del desitjable. El discurs que Gál construeix segueix una coherència temporal regular, tot i que en alguns moments realitza salts per a tancar fils argumentals que no queden del tot justificats, ja que es perd més en línia del que es guanya en contingut. Un altre element que es troba a faltar són referències més extenses sobre les respostes que Brahms rebia. Si bé és cert que aquest no és l'objectiu de l'epistolari, i que en els casos més necessaris Gál introdueix com a nota alguna d'aquestes respostes, la sensació final és de soliloqui llançat al buit.

El resultat del compendi és un dibuix a grans trets però essencial d'un dels músics més importants del Romanticisme alemany. Les cartes permeten endinsar-nos en la personalitat d'una figura externament freda i distant, però que en les relacions íntimes és càlid, afectiu i fins i tot apassionat. Amb un humor irònic i satíric, sempre amb ell mateix com a principal blanc de les seves queixes i flagel·lacions ("Le felicito por ser más perezoso que yo" o "Por eso quisiera, en primer lugar, darme una bofetada" són només dos exemples), i amb un estil apressat que sempre deixa per a demà el que voldria dir avui, les cartes tracen alguns dels moments i relacions més importants en la vida de Brahms: els primers contactes amb Robert Schumann, padrí durant el breu temps que van compartir abans de la seva mort; la complexa i encara no aclarida relació amb Clara Schumann, mostrada a través de les poques cartes que ambdós van conservar després de decidir destruir-les totes; les diferents fases per les que va passar la seva amistat amb Joseph Joachim; la correspondència amb Wagner, tan correcta com punxant; les relacions amb editors, promotors i músics, que ens permeten fer-nos una idea de la vida musical europea de la segona meitat del segle XIX; les seves relacions personals, que ens mostren el funcionament de la societat de l'època. Les cartes ens apropen també al procés creatiu de Brahms, sempre dubtós de la qualitat de les seves obres, tal i com demostra la constant demanda de crítica. I tot, finalment, per a desentrellar part de la sensibilitat i la intimitat de Johannes, que escriu les seves cartes per als altres, però també per a ell, com a espai d'autoreflexió, i que l'hàbil edició de Gál fila com una narració fluïda i novel·lesca, que fa una reconstrucció gairebé autobiogràfica del compositor.